7a etapa : Calasparra - Ontur

DISTÀNCIA : 82,87 km TEMPS : 5 h 27 min MITJANA : 15 km/h

HORARI :

3/4 de 9 ............... Sortim de Calasparra
13 h (aprox)...........Aperitiu a Agramón.

14 h ....................... Cancarix (dinar)

2/4 de 5 ............... Sortim

8.............................Arribem a Ontur!!

DESCRIPCIÓ

Deixem Calasparra i retornem a la carretera en direcció a El Campillo, on ahir no ens van donar cap alternativa per a passar la nit. Just abans trobem el trencall que va cap a El Chopillo -tot acaba en illo per aquí? Veiem uns immensos camps de... albergínies? Fem diferents hipòtesis. Les treballadores van tapades de cap a peus, no sabem si per la calor o per no intoxicar-se amb herbicides i productes semblants. La ruta transcorre tranquil·la per la reserva natural dels Sotos y bosques de Ribera de Cañaverosa (això ho sé ara perquè ho he mirat al mapa però la veritat és que llavors ni ens en vam adonar). Si que és cert que el paisatge és força bonic, bastant planer, alternant alguna massa boscosa amb  moltes brolles i matollars força extensos. El dia és clar i calorós -com tots els d'aquesta ruta- però a aquesta hora del matí es fan quilòmetres amb facilitat i força agradablement. Anem sols per la carretera, només ens trobem dos o tres cotxes en tot aquest tram que arriba fins a Salmerón, on ens trobarem de nou el Río Segura atravessant una plana immensa ocupada pels arrossars. Molt a prop descobrim unes cases-cova abandonades, excavades en uns turons prop de la carretera. Ens hi arribem per donar-hi un cop d'ull. Tot i estar força deixades es mantenen dempeus i podem tafanejar per les diferents estances. Encara conserven el blauet de les parets. 

La ruta ens porta poc després cap a Las Minas -es veuen restes d'alguna explotació, no sabem si encara activa-  i, una mica més amunt, a Agramón, on decididament fem un aperitiu, mentre ens deixem il·lustrar per la conversa d'uns vilatans sobre temes molt primaris. Ja fa molta calda. Farem un darrer tram abans d'aturar-nos a dinar a Cancarix. Abans passem pel costat del Pitón Volcànico de Cancarix, les restes basàltiques de la xemeneia d'un volcà del Pleistocè que han quedat a la vista per l'erosió del con volcànic, fet de materials molt menys resistents. A Cancarix, un petit nucli a l'encreuament d'unes quantes carreteres, dinem en un restaurant fins que, com cada dia, hem de sortir a la paella per tornar-nos a rostir per una carretera que s'allarga i s'allarga quilòmetres enllà. Un cop més, la Carme, sense saber-ho hi posa el "the end" mentre van caient els crèdits del film. I nosaltres també. Ens arrosseguem mandrosament fins a la Celia -quatre cases al mig del no res on prenem l'ombra mentre davant nostre una noia s'esta refrescant en una piscineta.... quina enveja!

Ja ens queda poc. Només pujar al Collado de las Hermanas i començar una llarga baixada fins a Albatana i, finalment, Ontur. Un any més, la carrerada ha arribat a la seva fi. Ha estat 7 dies de molta calor, descobrint les terres murcianes i d'Albacete al llarg d'uns 400 quilòmetres. La Vereda Real i la Vereda de Poniente ja són al sarró. I amb elles un munt de records, sensacions i imatges que segur que ens vindran al cap durant els propers mesos mentre anem esperant els nous reptes que ens esperen l'estiu vinent.