5a etapa : Bullas - Caravaca de la Cruz



DISTÀNCIA : 56,57 Kms TEMPS : 4 h 45 min MITJANA : 11,9 km/h

HORARI :

9.................... Sortim de Bullas
2/4 de 2 ...... Fuente del Piojo (dinar...)
2/4 de 5 ....... Marxem
2/4 de 6 ...... Cehegín (cerveseta i visita)
2/4 de 7 ...... Sortim
2/4 de 8 ..... Caravaca de la Cruz


DESCRIPCIÓ

Sortim de Bullas després d'esmorzar en un cafè ple de referents "hispànics". Tirem enrere per la carretera per on vam arribar ahir fins a trobar el trencall de la "Cañada" que ens porta cap a Lomas de la Atalaya. El camí és força còmode i planer, entremig de camps i boscos de pi. Poc a poc es va embolicant. Trobem un mapa-mural on ens resituem. Estem molt a prop de La Asomadilla, que dóna nom a un "caserío" i a un turó alhora. Però a partir d'aquí ens equivoquem. Prenem un camí a l'esquerra pensant que ens portarà cap a Rompe Albardas quan, de fet, el que estem fent és endinsar-nos de ple més cap al sudoest, a la Sierra de Burete. Però no ens adonem del nostre error fins que, molts revolts més amunt per una pista prou àmplia, i després d'aturar-nos un munt de cops fent hipòtesis d'on devem ser, ens apareix un caminant que confirma la nostra desorientació. Gràcies a ell ens resituem. Estem molt a prop d'unes mines i d'una casa forestal. Si continuem en aquesta direcció arribarem a la Fuente del Piojo, on retrobarem la carrerada. Més animats reprenem el camí que al cap de poc comença a baixar. I ens animem tant que ens passem la Fuente, que era just on uns bombers estaven fent alguna actuació. Arribem fins a una altra casa forestal, molt a prop de l'autovia que porta de Bullas a Caravaca. Uns soldats hi feinegen tot fent obres de construcció. Ells són els que ens diuen que ens hem passat la Fuente del Piojo. O sigui que hem de tornar enrere i amunt. I a aquestes alçades del dia estem cansats i assedegats. Arribem a la Fuente... però està seca. Sort que encara ens queda una mica d'aigua. I de vi! Fem la migdiada pertinent sota l'escassa ombra dels pins. 
A 2/4 de 5 no podem més i pugem a les bicis. Tenim ganes de trobar algun lloc on tornar a beure aigua fresca, si és possible. La pista es converteix en camí una mica envitricollat. Quan finalment trobem una carretera decidim que deixarem la carrerada per arribar-nos a Cehegín. Pel camí ens aturem en una casa-xalet on un senyor molt amable ens deixa carregar els bidons amb una aigua fresquíssima! Tot es veu d'una altra manera quan beus aigua en condicions, i no aquella mena de "sopa calenta" en que es converteix de seguida el líquid que portem als bidons. Passem a tocar de les restes d'un aqüeducte romà. I després de baixar fins el Río Quípar, fem un darrer esforç que ens deixarà a Cehegín, una ciutat imponent que ens impressiona pel seu centre històric, farcit de cases senyorials. Ens ho prenem amb calma, després de tantes hores de sequera, i ens prenem un aperitiu copiós prop d'un mirador esplèndid sobre els terrats de la ciutat. Per carrers molt costeruts anem fins a l'església de Sta Magdalena, que visitem. És molt bonica i plena de retaules. Té també un petit recull de talles antigues de fusta entre les que destaca una Verge amb una cara molt delicada. Hi ha també un munt de passos de Setmana Santa i els diferents penons o banderins de les diferents confraries.
Però la jornada encara no s'ha acabat. Caravaca de la Cruz ens espera.  Només queden sis quilòmetres que farem aprofitant la Via Verde del Nordeste, una antiga línia de tren que comunicava Múrcia amb Caravaca de la Cruz. Hi arribem a 2/4 de 8 i, entre que ens movem per la ciutat i preguntem, arribem a l'oficina de turisme a misses dites. Les dones de la neteja, molt salades, ens donen informació extra i així anem a parar a l'Hostatgeria del Convento de Nuestra Señora del Carmen, fundat per San Juan de la Cruz. Després d'instal·lar-nos en unes cel·les molt ben equipades, anem a fer un tomb per Caravaca. Hem de sopar i tornar a l'hostatgeria abans de les 12 perquè, com a bon convent, tanquen les portes d'hora. No podem badar, així que prop d'allí tastem el "menú del peregrino" que comprèn un assortit de tapes diverses -boníssimes!- regat amb el "caldero del peregrino", o sigui, una galleda amb dotze "tercios" -quintos per nosaltres. Toquen a dos per cap, més o menys. Déu n'hi dó! Quedem prou servits. Ha estat un dia ple d'emocions que ha acabat rodó. Demà farem la visita pertinent a la famosa creu de Caravaca. A veure què tal és.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada