2a etapa : Santa Ana (Jumilla) - La Garapacha

DISTÀNCIA : 52 kms TEMPS : 4 h 18 min MITJANA : 12 kms/h

HORARI :

1/4 de 9 ........... Sortida de Santa Ana (Jumilla)

9 ....................... Esmorzar (Venta de Maria)

3/4 de 10 ........ Sortim

1/4 de 2 ...........Casa Grande (dinar sota la parra)

2/4 de 5 .......... Sortim

1/4 de 8 .......... Garapacha (Alberg rural)

DESCRIPCIÓ :

Sortim de Santa Ana d'hora però encara tenim al cap el "txumba-txumba" que ens ha acompanyat tota la nit : la festa de Jumilla arribava fins a nosaltres ben clarament. Tot i així hem pogut dormir bé i, sense esmorzar, deixem la serra a la recerca d'un bar on menjar una mica. Pocs quilòmetres més tard, a la Venta de María, ens empassem una racció generosa de truita de patates. 

Ja refets seguim la carrerada que va paral·lela a la carretera sota la Sierra de Sopalmo. Després de passar per una antiga presa romana s'endinsa en a la Rambla de la Raja. El sol ja apreta de valent quan trobem unes vinyes emparrades que ens ofereixen una ombra molt agradable. Cap al migdia arribem a Casa Grande, un llogarret on decidim aturar-nos i menjar una mica. Tenim la sort que arribem els propietaris d'una de les cases i ens ofereixen dinar a l'ombra, sota una parra. I, al cap d'una estona ens porten aigua fresca i... una panera de figues!! Estan boníssimes.

Després de la migdiada obligada -una mica interrompuda per les formigues- reprenem la marxa. Retrobem la carretera una mica abans de Loma del Águila i ens endinsem per la Sierra de la Pila. El paisatge ha fet un canvi : els terrenys secs i desarbrats han donat pas a uns frondosos boscos de pins, molt més frescos. Tot i així, no diem que no a una cerveseta que ens ofereixen gentilment uns habitants de Casas de Peralejo. Aquí reprenem la carretera que ens porta a Fuente de la Higuera -una mica desangelat- i s'enfila amb força fins a Puerto Frío (840 mts). Esplèndid mirador de les terres murcianes. Després d'una baixada fulgurant passem per Fuente Blanca, on també estan  de festa. Anem directes a La Garapacha perquè a Casa Nueva, la mestressa, a més de donar-nos aigua fresca, ens ha dit que allà hi ha un alberg estrenat de fa poc que està molt bé. I té raó! Arribem a una hora decent i ens trobem un racó molt agradable, amb unes vistes esplèndides i una cerveseta i uns aperitius que volen!! De nit parlem amb el propietari, un empresari emprenedor ple d'idees -té, entre d'altres coses, una casa-cova típica de la zona adaptada com a apartament. Al vestíbul de l'alberg han posat una exposició amb fotos antigues cedides per gent del poble que els ha servit per a desmuntar les reticències inicials de la població. M'ha vingut al cap la imatge del casament dels meus pares, la mateixa roba, uns posats semblants, aquella reverència davant la càmera... Acabem la nit, després de sopar, prenent uns "chupitos" fresquets. En broma, en broma, ens els hem boi acabat. O sigui que anem a dormir ben tovets però alhora agraïts de les aventures que la jornada ens ha regalat.