6a etapa : Caravaca - Calasparra




DISTÀNCIA : 47,80 Km TEMPS : 2h 55 min MITJANA : 16,3 km/h

HORARI :

2/4 de 5 ............ Sortim del Parque de la Fuente del Marqués
2/4 de 10............ Ufff! Arribem a Calasparra.


DESCRIPCIÓ

Hem dedicat el matí a conèixer una mica Caravaca, especialment el Castell-Santuari de la "Santísima y Vera Cruz", o sigui un lignum crucis, que, pels que no sapigueu llatí, vol dir : un tros de l'arbre de la creu de Crist, la veritable. La de Caravaca segur que l'heu vist algun cop. És aquella que té dos braços transversals. Bé, si mireu la foto ho entendreu abans.
Doncs això, que hem passat unes hores visitant el Santuari on hem pogut veure la famosa creu. Està en una capella lateral, al final de l'església, força petita, on hi caben a tot estirar unes vint persones. Això vol dir que la gent va entrant i sortint a mesura que l'ha vista. Ens hem assegut en uns bancs i hem estat una estona en silenci, esperant que, potser, algú ens explicaria alguna cosa. Res. Un cop vista hem anat a la botigueta del santuari on -no faltaria més- hem comprat els corresponents records. El santuari està en una gran explanada des d'on es pot contemplar una fantàstica vista de la ciutat. Per un dels carrers que hi pugen és per on fan la famosa festa dels "Caballos del Vino", que rememora una llegenda segons la qual els templers es trobaven al castell de Caravaca assetjats pels àrabs. Els aljubs estaven secs, o sigui que s'havien quedat sense aigua. Va ser llavors quan un grup de valents -esclar- va arriscar-se a salvar el setge en recerca d'aigua. Com que no en van trobar van omplir els bots amb vi i van tornar a saltar el setge per portar beguda als de dintre la fortalesa. En record d'això cada any fan una pujada per la Cuesta del vino : un cavall molt ben guarnit i carregat amb el vi estirat per quatre genets que atravessa la multitud fins arribar dalt la basílica. Uns 80 metres que coronen el grup que ho fa més ràpid.
Ens hem fet la foto davant el monument al pelegrí que, curiosament, representa un ciclista amb una mena de llança. I després de caminar pels carrers del casc antic hem anat baixant en direcció a l'hostatgeria. Ens hi esperaven les nostres bicis, molt ben guardades a la capella. Amb tot carregat hem decidit anar a dinar en un lloc fresquet i començar la ruta d'avui després de dinar. Algú ens havia parlat d'una mena de parc amb ombra i aigua a dojo, així que hem fet cap a les Fuentes del Marqués, a uns tres quilòmetres del nucli urbà. Allà ens hem ben arrepapat a l'ombra dels nombrosos arbres, sentint la remor de l'aigua corrent vora nostre. Fins i tot hi hem vist uns quants esquirols que, sense massa miraments, corrien per allà. 
Després de dinar i la migdiada de rigor hem tornat a la carretera. Només ens queden dos dies, així que hem optat per tornar fins a Ontur, on vam deixar els cotxes, seguint carreteres secundàries sempre que fos possible. Des de Caravaca hem enfilat la carretera que travessa la Sierra del Buitre i arriba a Moratalla. Allà hem fet una paradeta per refrescar-nos una mica i comprar alguna cosa. Unes obres ens han impedit d'agafar la carretera que volíem i hem anat tirant per una de més transitada fins a les envistes de Calasparra. La intenció era tirar una mica més en direcció a la finca El Campillo, però es feia tard i fosquejava i no hi havia res pels voltants que ens permetés de plantejar-nos ni tan sols la nit a la serena. Així que hem hagut de fer marxa enrere i arribar-nos fins a Calasparra, on hem entrat ja de fosc i amb els llums posats. Era molt tard per començar a fer tombs -deien si hi havia un càmping a uns quants quilòmetres. Per això hem agafat el primer que hem trobat : un hotel de tres estrelles acabat d'inaugurar. Hem fet bona relació amb la recepcionista, una noia valenciana acabada d'arribar que amb prou feines coneixia massa la casa però que ens ha tractat molt bé. Ens ha posat a tots en una "suite" amb llits per totes bandes. I, allò que passa, com que no vols dormir amb l'aire condicionat, hem acabat passant la nit com hem pogut perquè d'aire no se'n movia ni una engruna. Com diu un amic meu : "gafes del oficio".

Cap comentari:

Publica un comentari